Al dellà de l’enlloc, de Mònica Miró

12,00

Ni res aquí, ni res allà. O potser tot, en aquest trànsit d’un buit a un altre: conrear el cos, l’únic terreny propi, saber que és bell el lloc on l’ull descansa, dir-se el passat com si fos viu encara i fer de cada mot una darrera casa. Aquests són els camins que porten Al dellà de l’enlloc, cent poemes que des del fons de la terra construeixen el moment com a acte estètic i la paraula com a punt de partida i d’arribada. Res no és banal en una poesia on l’enyor es fa carn, on, sense déus, el jo poètic trena vincles amb la natura per trobar-hi una nova forma de completesa.

Categoria: Etiqueta:

Descripció

Mònica Miró Vinaixa (Barcelona, 1969) és llicenciada en Filologia Llatina i en Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions. Professora, escriptora, traductora i divulgadora del món clàssic, imparteix cursos a l’Escola d’Escriptura.

Al dellà de l’enlloc és el seu tercer llibre de poesia. Anteriorment havia publicat un volum de haikus (En el límit de l’ombra, pols de cinabri, Editorial Moll, 2011, amb Abraham Mohino Balet) i un de haikus i tankes (Hybrida, Godall Edicions, 2019), a més de compilar i traduir al català i al castellà sota el títol de Perennia una mostra de poesia epigràfica funerària llatina (Godall Edicions, 2015 i 2016).

Dades tècniques:
Pàgines: 136
Mida:13×19. Rústica amb solapes
PVP: 12,00 euros
Publicació: febrer 2021
ISBN: 978-84-122351-7-3

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Al dellà de l’enlloc, de Mònica Miró”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Prosa poètica

    Cases de poeta, d’Abraham Mohino Balet

    Divuit construccions simbòliques per celebrar escriptors que han fet del concepte casa una poètica. Divuit homenatges en acer al carboni i marbre Guatemala verd, travertí roig, Marquina, ònix o pedra de la Sénia: una petita constel·lació de les veus amb què he nodrit la pròpia veu i l’imaginari personal. Cases-memòria, concebudes segons un ritu ancestral, que ofreno com a indrets de …

  • Poesia

    Vestigia, de Mònica Miró

    Començat el 14 de març del 2020, primer dia de confinament arran de la pandèmia, i acabat gairebé dos anys després, a principis de febrer del 2022,  traspua la tristor d’una època complicada de passar, malgrat la mica de llum que s’escola entre els versos. Mònica Miró, a través d’aquests poemes breus, deixa rastre d’un temps efímer però punyent i …

  • Poesia

    Pell morta, de Montse Maestre

    El llibre de poesia Pell morta és la història d’una ruptura i tot el procés de dol que comporta, de sobte, viure en singular. Tal com comenta Sònia Moll Gamboa al pròleg, en aquest recull de poemes, el lector experimentarà en carn pròpia el procés metafòric que segueix una serp quan muda la seva pell: «des de la ferida fins a …

  • Poesia

    Descosir-se l’asfalt en un abric de quadres, de Núria Mirabet

    Després de l’èxit del seu primer llibre de poemes, Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams (2021), amb un pròleg de Pere Gimferrer, Núria Mirabet ens ofereix aquest segon recull, que de nou ens sorprendrà.

    La poeta barcelonina té una clara voluntat conceptual d’aprofundir en el coneixement de la condició humana actual i de la societat contemporània. Tal com destaca Sam …