Presentació d’El llarg silenci dels botxins a Barcelona

Alfons Cama presenta per primera vegada El llarg silenci dels botxins a Barcelona. L’acte serà el dimarts, 13 d’abril, a les 18 h a la Llibreria Alibri. El periodista i escriptor Andreu Claret també hi intervindrà.

Cal inscripció prèvia a info@alibri.es.

Crònica de la presentació:

La primera presentació d’El llarg silenci dels botxins, d’Alfons Cama, va tenir lloc el dimarts, 13 d’abril, a la Llibreria Alibri. En primer lloc, l’Editorial Trípode va donar la benvinguda als assistents i, tot seguit, va donar pas a Andreu Claret i Alfons Cama.

Claret, periodista, escriptor i amant de la història, va començar la intervenció reconeixent la gran tasca d’escriptura que ha fet Cama amb aquesta novel·la, amb la qual s’ha sentit del tot identificat, ja que tot el que s’hi reflecteix forma part de la seva experiència vital i literària. Elogia l’atreviment de l’autor d’endinsar-se en un tema tan complicat i sovint tan poc estudiat com el col·laboracionisme francès amb l’Holocaust, el seu silenci i la posició ambigua davant dels fets. Puntualitza que tot just ara els francesos comencen a destapar i a assimilar aquest tema i li sembla un encert que algú com l’Alfons hagi decidit rescatar la qüestió des d’aquí, és a dir, “des del pecat original dels francesos fins a la rereguarda catalana”.

El periodista destaca, també, el missatge de fons de la novel·la: la recuperació de la memòria històrica, un tema molt actual i substancial. “Pot semblar banal”, comenta, “però no ho és gens, perquè recuperar-la en la seva complexitat, allò que ens plau i allò que ens desplau, tot doldre. Recuperar la memòria vol dir no deixar-se encegar per allò que pot haver passat. I la profundització que fa Cama a través dels personatges ens ajuda a entendre aquest passat. Són personatges que pateixen, però que també s’alliberen amb la recerca i descoberta de la veritat.”

Seguidament, Alfons Cama pren la paraula per explicar al públic el procés d’escriptura i de documentació que el va portar a construir aquesta història, que reprèn el fil d’una novel·la anterior, L’olor de la seva pell, i que, tal com apunta Claret, ha fet un pas endavant en aspectes formals i de registre. L’autor explica el bon feedback que ha rebut amb l’obra, els referents que hi troben els lectors i la curiositat que els desperta a indagar el seu passat i els seus orígens. El seu objectiu era treballar dos focus: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, o més aviat les seves conseqüències. No és un llibre autobiogràfic, però algunes experiències pròpies l’han inspirat. Es tracta d’una novel·la que parla de diversos silencis, alguns incòmodes i d’altres dolorosos, sempre amb la voluntat d’aportar un gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica, sense la intenció de glorificar ni criminalitzar ningú. Però també és una novel·la de relacions humanes, de la mort, de la família, de la reconciliació… Una obra coral en la qual no s’expliquen fets històrics d’una forma acadèmica, sinó des de la perspectiva d’uns personatges amb vides i inquietuds molt diverses.

Fotografies de Teresa Fargas