Presentació de Versos escapçats a Girona
Joan Albareda presenta Versos escapçats a la Llibreria 22 de Girona. L’acte serà el dilluns, 13 de juny, a les 19.00 h i l’autor estarà acompanyat del periodista Miquel Riera i del poeta i professor Lluís Lucero.
Resum de l’acte:
La Llibreria 22 de Girona s’omple de gom a gom a la presentació de Versos escapçats, de Joan Albareda. Després de la benvinguda de Jordi Gispert, el llibreter, Pilar Blasco, editora de Trípode, destaca el paper que té la novel·la de retre homenatge a tantes persones que van viure i patir les conseqüències de la guerra i la postguerra i com d’important és que hi hagi obres com aquesta per fer front al feixisme.
Tot seguit, Miquel Riera, periodista d’El Punt Avui, i Joan Albareda inicien una conversa entorn de la temàtica i el procés creatiu de la novel·la. L’autor concep el llibre com un conglomerat de records propis i aliens, un conjunt d’històries barrejades que tenen en comú la tragèdia i l’atzar, ja que Albareda considera que moltes de les coses que vivim venen i depenen de moments subtils que ens poden canviar l’esdevenir. L’autor ho planteja des d’una òptica personal amb l’objectiu de recuperar la història recent. Miquel Riera ressalta el paper dels pares i també de l’exili i Albareda hi afegeix que els catalans, l’exili, el van notar i patir tant que les conseqüències que se’n van derivar avui encara s’arrosseguen.
A banda dels referents històrics, a la novel·la també entra en joc un element que despunta: la poesia. Lluís Lucero, professor i poeta, s’encarrega d’analitzar i aprofundir en aquesta qüestió. Abans elogia la versemblança de la història, no només en els diàlegs, també en les anades i vingudes en el temps, ja que reflecteixen molt bé els pensaments i emocions del protagonista. Destaca que, a banda de trobar-hi versos i molts referents de poesia, hi ha una gran presència de llenguatge poètic a la narració i que alguns fragments en prosa tenen un ritme i musicalitat molt ben treballats. De nou, torna a sortir el tema de l’exili per parlar de tots els escriptors i poetes que van veure escapçada la seva carrera literària. Lucero posa èmfasi en Salvat-Papasseit, el qual ha servit de referent per il·lustrar les relacions amoroses de la trama. Ho aprofita per recitar alguns versos del recull El poema de la rosa als llavis, un fragment de “Los dos campanars”, de Jacint Verdaguer i “Record funest”, de Ramon Noguer i Fàbrega.
0 comentaris