Article sobre Contes fatídics a la Revista Mirall

Andrue Navarra parla sobre la recuperació de l’obra d’Alfons Maseres per part de Martí Duran i l’Editorial Trípode a la Revista Mirall.

Podeu llegir l’article a la web de la revista Mirall, aquí.

Publicat per ANDREU NAVARRA, el 23 DE SETEMBRE DE 2022, a la revista Mirall:

[…]

De moment, l’editor d’aquests Contes fatídics de 1911 ja permet que l’escriptor torni a circular entre nosaltres. Martí Duran és un filòleg clàssic atípic. Com a persona és un tipus intel·ligent, irònic, tenaç, no sembla d’aquesta època històrica tan hipòcrita i terraplanista. Ja es va atrevir fa tres anys a publicar una edició monumental de la Poesia original completa del parnasià Jeroni Zanné, un estrany personatge fet de vidre i música. De manera semblant, el nostre superfilòleg Raül Garrigassait alterna la feina a la Fundació Bernat Metge amb els estudis sobre Santiago Rusiñol, Estelrich o Carles Riba. Són els millors continuadors de l’obra de Jordi Castellanos, davant la qual ens hem de continuar traient eternament el barret. Escriu Duran: “Maseres no va abandonar mai la novel·la de tipus ascensional, en la qual un personatge manté una lluita personal amb l’ambient (en la línia de Solitud o Els sots feréstecs) (…) En això seguia un tipus de temàtica molt pròpia del Modernisme, derivada dels postulats de D’Annunzio i d’Anatole France, que no es veié afectada per l’apogeu del Noucentisme”.

[…]

Atemorits per la literatura, fem moralisme. Però el fet que apareguin aquests Contes fatídics tan brillants, tan plens de llum negra, és una bona notícia, i també la continuïtat de Trípode, que demostra una musculatura ambiciosa. També Edicions de la Ela Geminada està fent molt bona feina, i Arola, i Adesiara. Hi acompanya el públic? No ho sé. Estimula la nostra escola el cultiu dels nostres propis escriptors? Diria que no, que cauen en un esvoranc d’oblit interessat. És més important fer Excels que ensenyar literatura catalana. No es pot fer res, políticament parlant, amb aquestes narracions fatídiques, amb aquest luxe de l’esperit. Les tendències satanitzants són incompatibles amb els caciquismes i els cabdillismes, o els lideratges basats en cites i frases de manual a les xarxes socials. Els contes de Maseres no decebran ningú que busqui bona literatura, allunyada de moralitats, localismes mediocres i eslògans positius.