La Revista Caràcters ressenya Epifanies, de Xavier Jové
La Revista Caràcters publica una ressenya sobre Epifanies, de Xavier Jové.
Juny – Enric Umbert-Rexach – Revista Caràcters
[…]
El poeta Xavier Jové (Bell-lloc d’Urgell, 1962), filòleg germanista i home experimentat en pedagogia, proposa al lector un passeig per un seguit d’epifanies, revelacions o il·luminacions que ha viscut i que voldria que el lector reproduís. I ho fa en un llibre que tanca una trilogia, juntament amb Tripulants (2004) i Els 7 pecats revisitats (2011), i que porta per títol l’explícit Epifanies. Llibre editat recentment per Trípode, una editorial de qui cal celebrar la decidida aposta de promoció de poetes contemporanis que no formen part de les capelles habituals.
A Epifanies llegim un seguit de cinquanta poemes que porten per títol el nom d’una espurna que va encendre en el poeta el foc d’una singular revelació. A partir d’aquesta premissa, l’autor n’estampa la reflexió més oportuna al voltant d’aquella experiència. Xavier Jové organitza els poemes dins el marc de les quatre estacions de l’any, començant per l’estiu per donar a entendre que la seva mirada apunta cap a la llum. Un camí que neix de la inefable subjectivitat i de la necessitat de contacte amb la realitat, tal com bé diu el prologuista del llibre Francesc Parcerisas. I en aquest diàleg entre l’astorament per un nou “paisatge anímic” i la posterior meditació, neixen bona part dels poemes escrits amb molt d’ofici.
[…]
Xavier Jové, a Epifanies, escriu al compàs d’una cadència molt harmònica aconseguida a base de decasíl·labs i alexandrins. Versos que, amb molta contenció emocional, pretenen copsar i acceptar el que és efímer. Per això el lector, en acabar de llegir el llibre, té la sensació d’un cert i plaent déjà vu. I és aquí, en el recorregut de reflexions tranquil·les, ben mesurades i en la recerca d’una veritat subjectiva, on descansa un altre dels interessants encerts de Xavier Jové: transmetre la capacitat que té l’instant de commoure’ns.
Podreu llegir la ressenya sencera a la pàgina de la Revista: El desarrelament ens fa curiosos.
0 comentaris