Una lectura de ‘Buidar la casa dels pares’ a LA VEU dels llibres, per Alba Sabaté
Vas fent anys, van passant els dies, els estius i els hiverns, la vida, i encara que maldis per seguir mirant endavant per entrellucar i potser poder atènyer nous horitzons, sovint se sent la remor insistent d’alguna veu interior que et convida i gairebé t’obliga a intentar posar paraules a un passat que de mica en mica ja va desdibuixant els contorns del que vas viure. Els espais canvien, els objectes també, i les persones que ens estimàvem i que ens estimaven van deixant de ser presències reals. I de vegades costa.
Costa perquè no sempre és fàcil posar paraules a la troca embullada dels records i destriar-ne allò que sembla que va ser, d’allò que potser no va ser mai. I costa també perquè de vegades fins i tot “tens por d’encarar-te amb l’infant que vas ser”.
Josefina Maymó i Puig (la Corunya, 1958) ha excel·lit en l’aproximació memorialística que ha fet dels anys en què encara era nena i adolescent, i ha brodat el poemari Buidar la casa dels pares, editat per l’editorial Trípode i amb el pròleg “El crit profund”, del poeta i assagista Sam Abrams.
En aquest primer llibre de poesia de l’autora, al costat de la certesa que el temps sempre ens serà efímer, i sempre amb ressons explícits de veus poètiques com ara Vinyoli, Bartra, Papasseit, Eliot, Riba i Monserdà, entre molts altres, sempre hi ha lloc per al record afectuós.
Buidar la casa dels pares és un recull fet per aprendre a estimar la vida passada, els records que “s’escolen com peixos a la mà”, els últims raigs de sol que es passegen ufanosos “dins l’estança”, els llocs on “vaig ser feliç”, però per sobre de tot és un poemari escrit per fer estimar encara més la poesia, “el crit profund”, el verb que fa infinit el que ens és efímer i que fa de la mort “una presència amable”.
Dissabte, 19 d’octubre de 2024
Alba Sabaté
InfoLlibres
LA VEU dels llibres .com
Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó
Un llibre que recull poemes honestos, bells i d’una senzillesa que brolla amb una veu natural i quotidiana que els fa recomanables per a tothom, independentment de l’etapa de la vida en que ens trobem. Maymó ens sorprèn amb el seu primer poemari, gran èxit de vendes, que s’inicia d’una pèrdua, passant per les fases del dol —el xoc, la tristor, la ràbia o la negació, la nostàlgia— arribant a la resolució, i a la memorialització. Buidar la casa dels pares ens convida a viure la vida amb plenitud perquè tot el que ens envolta, tot el que experimentem, està…
0 comentaris