Aquell instant en què cal fer front a l’absència per començar a resituar-se
Cada poema és una peça d’aquest trencaclosques emocional, que reflecteix el procés de desprendre’s no només de les possessions materials, sinó també de les emocions associades a elles.
Pere Joan Martorell fa una ressenya del nou poemari ‘Buidar la casa dels pares’ de Josefina Maymó a ploma.cat Llegir ressenya sencera al web ploma.cat
[…]
Ens presenta una obra impactant, que sorprèn tant per la maduresa dels versos com per la profunditat emocional que transmet. En aquest poemari, Maymó aborda amb sensibilitat i delicadesa un tema universal i colpidor: el procés de buidar la casa familiar després de la pèrdua dels pares. A través dels seus versos, l’autora fa un viatge íntim i introspectiu, explorant els records, les absències i, sobretot, la rellevància dels objectes que queden enrere, tant si es tracta de la sucrera, del sofà o la cafetera. Maymó demostra una gran destresa per crear imatges poderoses a partir de la senzillesa quotidiana.
[…]
Maymó irromp en el món de la poesia amb una obra que parla de l’absència dels éssers estimats, baules de la pròpia existència, del record i de la necessitat de reconstruir-se després d’una etapa de tancament i reflexió. Un debut poètic que no deixa indiferent i que augura una llarga trajectòria poètica.
[…]
Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó
Un llibre que recull poemes honestos, bells i d’una senzillesa que brolla amb una veu natural i quotidiana que els fa recomanables per a tothom, independentment de l’etapa de la vida en que ens trobem. Maymó ens sorprèn amb el seu primer poemari, gran èxit de vendes, que s’inicia d’una pèrdua, passant per les fases del dol —el xoc, la tristor, la ràbia o la negació, la nostàlgia— arribant a la resolució, i a la memorialització. Buidar la casa dels pares ens convida a viure la vida amb plenitud perquè tot el que ens envolta, tot el que experimentem, està…
0 comentaris