Ara em prendia una orxata, d’Eulàlia Armengol

Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, sobre temes com l’amor o el desamor, la companyia, la solitud, la por o les convencions socials. I en aquest sentit la seva lectura sempre ens acaba deixant aquell regust final d’optimisme o cant a la vida, a pesar de qualsevol situació, més o menys feliç o tràgica, per la qual travessem.

Eulàlia Armengol (Barcelona, 1944) ha dedicat la vida professional al màrqueting, la comunicació i la cultura, amb tasques de direcció i assessoria en diferents empreses i en la seva pròpia. Redactora de guions cinematogràfics i productora de projectes de divulgació cultural, l’escriptura de relats sempre ha estat la seva passió. Aquest ja és el segon recull de contes després de La insuportable absència del bròquil (Trípode, 2020). Des de fa uns anys viu al Maresme, a la casa dels besavis, un paisatge que inspira i impregna bona part dels seus contes.

• Els contes d’Armengol es caracteritzen per una narrativa vívida, transparent i àgil. Destaquen per explicar històries quotidianes amb personatges que no són herois, sinó persones que viuen realitats que se’ns fan properes.
• Llegeix els primers contes del recull aquí.
• Nota de premsa

Dades tècniques:
Pàgines: 202
Mida: 14×21. Rústica amb solapes
PVP: 17 euros
Publicació: setembre 2022
ISBN: 978-84-125865-1-0