El diari digital de cultura Núvol ha publicat un article de Teresa Costa-Gramunt sobre el poemari d’Alexandre de Riquer, Petons.

Podeu llegir-lo sencer a la web Núvol: aquí.

Públicat a núvol per Teresa Costa-Gramunt el 16/07/2020.

‘Petons’, un llibre de maduresa d’Alexandre de Riquer

Amb l’edició de ‘Petons’, tenim l’oportunitat de descobrir un fruit de la saó creativa de l‘autor modernista.

En el marc de la commemoració del centenari de la mort d’Alexandre de Riquer aquest any 2020, cal celebrar la publicació de Petons (Trípode), un llibre de poemes inèdit per al gran públic, ja que Petons va ser publicat l’any 1978 en un volum d’homenatge a Riquer que el poble de Calaf va dedicar al seu fill il·lustre.

La cura de l’edició de Petons d’Alexandre de Riquer l’any 1978 va anar a càrrec de Mariàngela Cerdà a partir d’unes proves d’impremta del fons Riquer del MNAC, trobades l’any 1975 per l’estudiós de l’obra artística d’Alexandre de Riquer, Eliseu Trenc, que és qui ara signa el pròleg d’aquesta nova edició a cura de Maria Planellas, que ha fet un brillant estudi introductori d’aquest llibre de poemes tot situant-lo per una banda en la trajectòria de l’obra poètica de Riquer, i per l’altra banda en el context de la literatura modernista, els seus escriptors i els valors estètics lligats al simbolisme que li és característic.

En el conjunt de l’obra poètica d’Alexandre de Riquer, el llibre Petons, un llibre de poesia amorosa epicoelegíaca, com amb encert el conceptua Maria Planellas,hi destaca una gran sensualitat i atreviment en la descripció en la primera part del llibre de l’esplai eròtic amb l’estimada esposa Dolors Palau, que en la segona part del llibre es reverteix en el plany dolorós per la seva absència. Dolors Palau va morir de manera prematura l’any 1899.

[…]

A Petons, els lectors hi poden llegir una expressió de la maduresa psicoespiritual d’Alexandre de Riquer en paral·lel a la maduresa literària assolida en aquell moment per la seva veu poètica: una veu genuïna que, seguint la seva intuïció, s’avança al seu temps, ja que la manifestació lliure de l’erotisme no la tornarem a trobar fins a la generació literària  dels anys 70. Un defecte que podríem trobar al recull Petons als ulls d’avui és el títol, perquè, sense perdre peu, Alexandre de Riquer troba la forma d’equilibrar a través de la paraula el desig eròtic amb la mitificació i mistificació de Dolors Palau. A Petons el poeta pren la veu en primera persona per tal de cantar la bellesa atraient de l’estimada, també en aquells moments de dolça intimitat de la mare alletant el nadó sota la mirada enamorada del pare sense que això l’allunyi de la devoció davant l’espectacle de la maternitat com a fenomen d’ordre còsmic. No està de més recordar aquí aquesta dimensió humana clarament explicada per l’antropòleg Lluís Duch: «El coneixement mític és l’experiència del continuum de l’existència de l’home. Aquest no és una flor d’estiu, sinó que pot escoltar la paraula dels déus i pot ja en aquesta terra anticipar la vida beata. L’home no és fruit exclusiu de les necessitats històriques, perquè en ell hi ha l’etern, que l’atreu i configura».

Essent, doncs, Petons,un llibre de prou nivell, ¿per quin motiu Alexandre de Riquer, tot i tenir preparada l’edició del llibre, no va acabar de donar-la a la impremta?

[…]