Abri-Redós, de Maria Maïlat

14,00

Maria Maïlat va néixer en una família on convivien diverses llengües. De petita, parlava romanès i hongarès i de gran el francès esdevé la seva llengua d’escriptura. És per això que Carles Duarte, autor del pròleg, considera que és una escriptora europea en el sentit més ple, amb un fort lligam amb Walter Benjamin i Portbou, i amb una trajectòria humana i literària, inclòs l’exili, que la fan una poeta excepcional i propera. Abri-Redós, traduït per Anna-Maria Corredor, és un recer on desem el que més profundament ens defineix i ens conforma, un camí que ens porta al centre de nosaltres mateixos.
A Abri-Redós, Maria Maïlat afirma i reivindica el sentit últim de la paraula poètica, la qual fa servir per expressar allò que som però també allò que ha existit abans que nosaltres existíssim i que ens impregna i es queda dins nostre. Tal com comenta Duarte, «a la seva obra hi ha gratitud i devoció pels més nobles moviments de l’esperit, que ens dignifiquen, però també pels herois anònims de la quotidianitat, per la humilitat dels objectes concrets i una sensibilitat extrema per copsar i oferir-nos el cicle del temps en els rostres i els paisatges».

Categoria: Etiqueta:

Descripció

«Llegir Abri-Redós, amb unes traduccions del tot reeixides d’Anna-Maria Corredor, en què l’original ressona amb nitidesa, és seguir un camí que ens porta inequívocament al centre de nosaltres mateixos. A cada poema percebem un bagatge, una densitat de ser que ens commou i que ens interpel·la, perquè no ens és en cap cas aliena», Carles Duarte.

Maria Maïlat és poeta, novel·lista, assagista i antropòloga, productora de documentals. Va néixer a Transsilvània, en una família on «conviuen» diverses llengües. De petita, parla el romanès i l’hongarès. Després, el francès esdevé la seva llengua d’escriptura. El 1986 es veu obligada a exiliar-se a França, fugint de la dictadura de Romania. Ensenya antropologia en diferents universitats i centres educatius. Ha publicat novel·les, assajos, reculls de narracions breus i de poesia (editorials Laffont, Julliard, Fayard…). Els seus poemes han estat reconeguts amb uns quants premis. Des del 2017, viu retirada a la vall del Vesuvi (Mercantour).

Dades tècniques:
Autora: Maria Maïlat
Traducció: Anna-Maria Corredor
Pàgines: 134
Mida: 19×13. Rústica amb solapes
PVP: 14,00 euros
Publicació: maig 2023
ISBN: 978-84-125865-7-2

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Abri-Redós, de Maria Maïlat”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Poesia

    Rosa de torrent, d’Alfred Vilaplana

    Alfred Vilaplana, lluitador incansable amb un sòlid bagatge cultural i una alta implicació indefallent en l’esforç tenaç i esperançat per recuperar la dignitat de la llengua i la literatura catalanes, va enlairar pacientment una obra poètica d’una qualitat del tot indiscutible i dissortadament no prou coneguda fins ara, una mancança que aquesta edició aspira a començar a superar.

  • Poesia

    Al dellà de l’enlloc, de Mònica Miró

    Ni res aquí, ni res allà. O potser tot, en aquest trànsit d’un buit a un altre: conrear el cos, l’únic terreny propi, saber que és bell el lloc on l’ull descansa, dir-se el passat com si fos viu encara i fer de cada mot una darrera casa. Aquests són els camins que porten Al dellà de l’enlloc, cent poemes …

  • Relats breus

    La insuportable absència del bròquil, d’Eulàlia Armengol

    «Els contes de l’Eulàlia Armengol són un batec de vida passat pel sedàs fi de la literatura. Directes, humans i aguts, arrosseguen el lector, des de la primera línia, cap a l’espai de l’escriptura, l’espai de l’existència pròpia i aliena. En un vaivé que és alhora onada i giravolt atrapen per la vivor d’estil, pel que diuen i pel que …

  • Poesia

    El jardí dels tres amors, de Josep Maria Gregori

    El jardí dels tres amors és un poemari que s’estructura en tres parts: la primera, titulada «El jardí d’Eros», explora el llenguatge del desig i del plaer a través d’una poesia matèrica, física i corporal. Segons Duarte, aquesta part destaca per la seva «gran riquesa lèxica i metafòrica» i «la gran diversitat formal», ja que hi trobem des d’un cal·ligrama fins …