Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó

13,00

Un llibre que recull poemes honestos, bells i d’una senzillesa que brolla amb una veu natural i quotidiana que els fa recomanables per a tothom, independentment de l’etapa de la vida en que ens trobem.

Maymó ens sorprèn amb el seu primer poemari, gran èxit de vendes, que s’inicia d’una pèrdua, passant per les fases del dol —el xoc, la tristor, la ràbia o la negació, la nostàlgia— arribant a la resolució, i a la memorialització.
Buidar la casa dels pares  ens convida a viure la vida amb plenitud perquè tot el que ens envolta, tot el que experimentem, està carregat de sentit i de possibilitats. Coses tan aparentment humils, insignificants com una rajola, unes orenetes de ceràmica, una vella cafetera o un raspall de dents ens poden explicar la vida i en són vies d’accés.

Categoria: Etiquetes: ,

Descripció

El llibre Buidar la casa dels pares parteix de l’evocació i el record de les dues generacions anteriors a la poeta, els avis i els pares, i també la pèrdua del domicili familiar. S’hi expliciten absolutament tots els estadis del procés de dol i, finalment, emergeix un clam amorós a la vida, a la família, a les arrels, a la casa, als objectes, a la llengua…

La poeta Josefina Maymó a la segona part del poemari utilitza 40 objectes com a pretext per plantejar-nos aspectes de gran abast de la condició humana com ara la vida, la mort, la pèrdua, el dolor, el pas del temps, la memòria, la fidelitat, la felicitat, l’amor, l’alteritat, la voluntat de supervivència, la transcendència, l’art, la comunicabilitat…
«La nostra cultura actual, excessivament materialista i narcisista, tem de manera visceral tot allò que està relacionat amb la mort i la pèrdua, però Josefina Maymó, com a vitalista de pedra picada, sap que són indefugibles i formen part integral del nostre pas per la terra.» cometa D. Sam Abrams al pròleg del llibre Buidar la casa dels pares.

D. Sam Abrams també destaca que una de les particularitats de Buidar casa dels pares és que, com tota bona elegia, arrenca d’una pèrdua, passa per les diferents etapes del dol —xoc, tristesa, ràbia, negació, nostàlgia…— i finalment arriba a la resolució: «un veritable cant a la vida o la continuïtat o la memoralització». La poesia esdevé «l’eina cognitiva i emotiva indispensable que permet que la poeta reverteixi el dol de la pèrdua i assoleixi un sentit renovat i perdurable d’ordre, estabilitat i vitalitat».

«És una de les creacions elegíaques més perfectes i felices que conec dins la tradició lírica catalana moderna», D. Sam Abrams.

 

Josefina Maymó i Puig (la Corunya, 1958) és llicenciada en Filosofia per la UB. Ha estat premiada, entre d’altres, al Concurs Literari Vila de Gràcia (2012), Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós de Reus (2015), Certamen Literari Francesc Candel de reportatge periodístic (2016), Certamen Literari de Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana (2016 i 2018). I seleccionada als Premis Recvll de Blanes, modalitat Retrat Literari (2015), i finalista al Premi Tinet, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona (2018), i al Premi Núvol de Contes (2021). Aquest és el seu primer recull de poesia.

Dades tècniques:

Buidar la casa dels pares: poesia en català
Pàgines: 118
Mida: 13 × 19 cm.
PVP: 13,00 €
Publicació: setembre 2023
ISBN: 978-84-127289-2-7

Ressenyes

  1. Trini D.

    Un llibre de poesia apte per tothom. Trobo que es fantástica inclòs per qui no llegeix habitualment poesia.

  2. Joan Torrent Marcè

    Buidar la casa dels pares és un viatge de descobriment del que sóm i del que eren. Un món de claus que tanquen i obren portes que desconeixíem. Una constatació de la necessitat de buidar-nos d’allò nostre que haurem de deixar per ser més lleugers ara que la mort ens mira més propera.

  3. Marta

    Fantàstica poesia

  4. Mònica

    M’encanta la poesia de petites coses, pero no per aixo poc importants.

Afegeix una ressenya

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Poesia

    Descosir-se l’asfalt en un abric de quadres, de Núria Mirabet

    Després de l’èxit del seu primer llibre de poemes, Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams (2021), amb un pròleg de Pere Gimferrer, Núria Mirabet ens ofereix aquest segon recull, que de nou ens sorprendrà.

    La poeta barcelonina té una clara voluntat conceptual d’aprofundir en el coneixement de la condició humana actual i de la societat contemporània. Tal com destaca Sam …

  • ImatgePoesia

    El desig d’ofegar-nos, d’Albert Carol Bruguera i Marta R. Gustems

    De cada poema que neix de la mà de l’Albert, la Marta crea una imatge amb línies simples i instint. D’aquesta simbiosi s’origina un gran poema riu o, més ben dit, un poema mar de versos breus i aquarel·les blaves. Un llibre on el desig pren tots els tons del blau: el del mar profund i el de l’aigua cristal·lina …

  • Poesia

    Extravagància boreal, Josep Lázaro

    A Extravagància boreal hi ha una necessitat de transformació, d’una dona que, nua de recances, inicia un comiat o diversos.

    Els poemes de Josep Lázaro, que tenen «veu de dona», tracten el seu periple terrenal i poètic cap a la fugida. Sorprenen per la seva originalitat, tendresa i sentit de l’humor per la part que té de narrativa: «les paraules referides …

  • Poesia

    Trencadissa, d’Anna Campillo

    Anna Campillo dialoga amb Terra erma, de T. S. Eliot, un llibre que també va ser escrit després d’una trencadissa: la del món occidental. Tanmateix, però, la idea de la poeta, com la d’Eliot, no és mostrar aquesta trencadissa, sinó explicar el resultat que ha deixat la caiguda. Míriam Cano ho explica molt bé al pròleg: «Trencadissa explica el moment en …