Jo no tindré mai un gos, d’Eva Arnal Arasa

19,00

Jo no tindré mai un gos és un recull de trenta-sis relats amb enginy i aire fresc, que exploren les vides de persones que conviuen amb el buit i el dolor que, sovint, deixa el pas de la vida: persones solitàries i vides de parella, un fill que no ha arribat a néixer, un amor que no ha estat correspost, les cicatrius invisibles d’una agressió sexual… En aquest univers d’absències inevitables, els gossos emergeixen com a guardians silenciosos, ocupant un lloc de privilegi. Des d’allí, són espectadors involuntaris de les contradiccions i incoherències dels seus amos.

Relats que ens fan entrar dins la vida més íntima de persones nascudes en el marc de la nostra societat desenvolupada i amb unes idees que ens impacten de forma diferent a cadascú.

Categoria: Etiqueta:

Descripció

La idea d’aquest llibre li va sorgir a l’Eva Arnal durant una estada als Alps, mentre mantenia una conversa amb la propietària de la casa on s’allotjava, i que convivia amb un parell de gossos. Van compartir xerrades en què aquella dona li parlava de l’amor dels gossos, que calia entendre’ls, que de vegades se’ls posava en condicions que no eren de gossos. Que la gent sap criar un fill, deia, però molts no tenen ni idea de com criar un gos. «Els gossos ens observen, ens miren i aprenen de nosaltres», li va remarcar.

 

Eva Arnal Arasa és llicenciada en dret i es dedica a assumptes relacionats amb el medi ambient. Autora dels reculls La tinta i altres narracions de dones mal orientades (Premi Joan Puig i Ferreter 2012) i L’ombra de les formigues (Voliana Edicions, 2015), els seus relats han estat premiats i inclosos en diverses antologies. Actualment viu a Cardedeu.

 

ISBN: 978-84-129208-4-0
Pàgines: 240
Mida: 14 x 21
PVP: 19,00 €
Publicació: febrer 2025

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Jo no tindré mai un gos, d’Eva Arnal Arasa”

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

També us recomanem…

  • Relats breus

    Ara em prendria una orxata, d’Eulàlia Armengol

    Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat …

  • Relats breus

    La insuportable absència del bròquil, d’Eulàlia Armengol

    «Els contes de l’Eulàlia Armengol són un batec de vida passat pel sedàs fi de la literatura. Directes, humans i aguts, arrosseguen el lector, des de la primera línia, cap a l’espai de l’escriptura, l’espai de l’existència pròpia i aliena. En un vaivé que és alhora onada i giravolt atrapen per la vivor d’estil, pel que diuen i pel que …

  • Relats breus

    Volar a cegues, de Gemma Santaló

    Volar a cegues és un recull de relats o contes literaris que ens endinsarà en un món de personatges quotidians, plens de desitjos, renúncies o limitacions. En aquest context no hi ha absoluts. No hi ha tardes perfectes, ni penes perfectes. El que hi ha és una barreja de matisos, colors, il·lusions, expectatives i pors que campen …

  • Relats breus

    I si tot fos això, de Susagna Aluja, Oriol Guilera, Anna Pascual i Pilar Prim

    Els humans vivim d’històries, històries i relats imaginats, viscuts, explicats…, que ens uneixen en una baula daurada i antiga, o en un riu de plomes que flueix i es perd en el temps. En aquests contes hi trobareu tot això i molt més, dins d’una intuïtiva unió entre tradició i modernitat.