Descripció
Aquesta obra és una expressió central en l’obra artística de Mohino, la qual convergeix i s’integra harmònicament en tota la seva labor literària.
L’obra escultòrica que recull Abraham Mohino en aquest llibre, formada per una vintena d’arquitectures simbòliques que celebren els escriptors i artistes que poblen l’univers personal de l’autor (Pessoa, Rilke, Txékhov, Bergman, Hustvedt, Delbo, etc.), mostra la continuïtat, l’evolució i les variacions morfològiques respecte del conjunt aplegat en Cases de poeta. Escultures de ferro, paraules de pedra.
Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor i escultor. Ha editat l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni (CCG Edicions, 2010) i Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2002). També ha curat obres de literatura personal com Autoretrat de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2008), amb Mònica Miró; i Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (Edicions 3i4, 1997), amb Enric Pujol. Com a poeta ha publicat diversos llibres: Ànemos (Godall Edicions, 2018); Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, XLV Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Viena Edicions, 2012); i, amb Mònica Miró, En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Editorial Moll, 2011); Cases de Poeta (Trípode, 2019).
Un petit tast…
Casa de Rainer Maria Rilke
[…] «Estic assegut i tinc un poeta.» Corre l’any 1902. El meu poeta té vint-i-sis anys i s’instal·la a París per primera vegada: coneix el fred de la tardor, la gana, el neguit de sentir-se perdut. Està casat amb l’escultora de Bremen Clara Westhoff, que havia fet d’aprenent d’Auguste Rodin per perfeccionar-se com a escultora. No en parlen gens les cròniques, però les primeres impressions que Rilke objectiva sobre el llenguatge de la pedra i del bronze degueren germinar en la intimitat domèstica, veient-les créixer de les mans tenaces de la seva dona, en aquella lentitud. Cal apreciar les coses en el temps per incidir en la seva autèntica naturalesa: com els frecs infinits de la llum sobre la matèria la fan múltiple i unívoca ensems, com el moviment i la profunditat prenen cos en el marbre que els contenia. No crec pas que sigui exagerat pensar que l’escultura de Clara el va preparar per a l’autèntic esdeveniment que fou l’impacte que causà sobre el jove poeta l’estatuària i la figura tremenda de Rodin. En absolut. Clara i Ruth, la seva filleta, han quedat a la casa de Westerwede, mentre Rainer és a París en plena crisi existencial: serà secretari de Rodin durant quatre anys i escriurà una monografia indispensable sobre l’escultor, però tot això encara no ha passat, ara és davant del mestre tot just per primer cop, subjugat pel personatge, en la penombra de l’obrador que examina amb tots els sentits, sense perdre’n detall, l’ample hall cobert de torsos, de testes, de formes blanques i fragmentàries. No sap com fer-s’ho venir però pot més la urgència de la pregunta. «Com s’ha de viure?» Respon ell: «Jo només sé que treballar.» […]
ISBN: 978-84-129208-5-7
Pàgines: 184. Color
Mida: 15×22, amb solapes
PVP: 24,00 euros
Publicació: gener 2025
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.