Debat a l’entorn del conte amb I si tot fos això a l’Ateneu Barcelonès

Els quatre autors del recull de relats I si tot fos això (Susagna Aluja, Oriol Guilera, Anna Pascual i Pilar Prim) debatran sobre el llibre i el gènere literari del conte juntament amb l’escriptor Ramon Erra a l’Ateneu Barcelonès. L’acte serà el dijous, 10 de febrer, a les 18.30 h.

Sobre el debat: 

Comencem el debat a l’entorn del conte amb la benvinguda de Pilar Blasco, editora de Trípode i també autora d’alguns dels relats del recull I si tot fos això. Tot seguit, Ramon Erra professor d’escriptura i amic dels quatre autors, inicia un discurs a l’entorn d’un gènere literari que considera que cal reivindicar, fins i tot en llocs amb més tradició contística, com els EUA o el Canadà, ja que literàriament és molt poderós.

D’entrada, comenta, el conte és un gènere que costa de definir perquè hi ha moltes maneres d’entendre’l i percebre’l. Pot ser d’extensions diverses, de caire més realista o màgic, un petit poema en prosa, uns escena costumista, un fragment de vida… En tots, però, considera que hi ha d’haver una història amagada dins d’una de més superficial que el lector capta a simple vista. En el cas d’I si tot fos això, s’hi troben tots aquests models i perspectives i, a més, els trenta-tres contes tenen la particularitat que cada autor té una personalitat característica i fàcilment identificable: des dels ambients més musicals i nocturns propis de Guilera, les escenes costumistes i quotidianes d’Aluja, la vessant més reflexiva i filosòfica de Pascual, fins a arribar al to més líric i poètic de Prim. Es nota que han treballat junts: per les referències literàries, el diàleg entre si i l’enfocament. Els contes han estat escollits a consciència perquè, a banda de funcionar individualment, també funcionen de manera col·lectiva.

Per a Erra, crear un conte és crear una atmosfera determinada que sigui atractiva i en què hi juguin els cinc sentits. “És com una força que es precipita i s’acaba estavellant, com una bola de neu. També podria ser com una esllavissada que queda en mil bocins”. A vegades, els contes també serveixen per cridar l’atenció sobre la seva pròpia estructura, el que coneixem com a metaliteratura.

A continuació, prenen la paraula els quatre autors de manera alterna per explicar el camí que els ha portat a la creació d’aquest recull amb l’objectiu de reivindicar el conte, un gènere que consideren exigent, molt intens i revelador. Certament, no donen una definició tancada del conte, però sí que poden determinar que un conte no és una mera acumulació de fets, sinó un cúmul de sensacions, emocions i detalls que prometen una revelació final. Coincideixen, també, en la importància del lector, ja que té un paper fonamental a l’hora de concebre’l i interpretar-lo. Entre tots, debaten sobre la realitat i la ficció i la hibridació de gèneres.