ENTREVISTA a Dolors Millat
JAUME BARRULL CASTELLVÍ / SEGRE.com / 16.10.2023
Després de publicar dos poemaris i quatre novel·les, presenta ‘Estrella de l’oest’ (Trípode), on desplega una xarxa de personatges que s’enfronten constantment a nous reptes vitals.
[…]
−Què és més complicat, escriure o ensenyar a escriure? Són reptes diferents, no sabria què dir-te.
−Formulem-ho d’una altra manera: quines diferències hi ha? Quan ensenyes a escriure procures donar tot el que saps amb l’objectiu que l’altra persona faci allò que a tu t’agrada fer de la millor manera possible. Quan escrius, fas el que realment et surt de l’ànima. Ensenyar a escriure bàsicament és donar eines i acompanyar en el procés creatiu.
−La de l’Ateneu és l’escola més prestigiosa. Recorda alguns alumnes il·lustres? Molts han publicat, si no els projectes que hi treballaven, uns altres. El més famós segurament és Ildefons Falcones, autor de La Catedral del Mar. En aquell moment el vaig guiar com a cap d’estudis. La Sílvia Alcántara també va treballar Olor de colònia a l’Escola.
−Mentre ensenyava, bàsicament només va publicar sobre tècniques narratives. I amb pseudònim! Firmava Lola Subirachs. No volia utilitzar el meu nom i semblar que m’aprofitava les circumstàncies per vendre llibres.
−Fer classes i treballar en projectes aliens li treia les ganes d’escriure? El cert és que no he parat mai de fer-ho, però quan has fet classes d’escriptura t’ho penses tres vegades abans de publicar.
-A l’Estrella de l’oest ha seguit alguna de les tècniques que vostè mateixa ensenyava?
Moltes sí, encara que s’ha de matisar. Les tècniques sobretot les aplico a l’hora de corregir, revisar i reescriure. Faig moltes versions, d’aquesta novel·la potser en tinc trenta entre parcials i definitives. La reescriptura és molt important. És com rellegir un llibre que t’ha agradat, t’ajuda perquè aprens. A cada lectura hi vas descobrint detalls, tècniques i estratègies narratives que la primera vegada et passen desapercebudes perquè estàs concentrada en la història. Madame Bovary potser l’he llegit tres o quatre vegades. La novel·la de Flauvert no deixa de ser una història de banyes, desenganys i amors prohibits. Així doncs, quina diferència hi ha amb un culebrot llatinoamericà de sobretaula? La manera d’explicar-ho.
−Alguna vegada ha dit que, concretament aquesta novel·la, la va rellegir per escriure La filla del nord. Quines referències citaria per Estrella de l’oest? Maria Barbal seria el referent clau, és una autora que sempre m’ha acompanyat molt per la llengua. També Jaume Cabré. Ànima, de Wajdi Mouawad, també la vaig tenir molt present. Quan bec d’una font literària procuro que s’allunyi de la història que vull explicar per evitar que em condicioni. Sobretot intento entendre la manera de narrar. Jim Dodge és un autor que també m’ha influenciat. En el moment que vull escriure una novel·la, em passo un any pensant-la i llegint llibres que em sembla que em serviran des del punt de vista de la tècnica, no de la història. Si vas madurant la idea, els personatges i les trames arriba un moment que tens unes ganes boges d’escriure. La por al paper en blanc no existeix, senzillament has de pensar abans.
[…]
0 comentaris