Nova ressenya d’Ara em prendria una orxata
Mònica Socias parla d’Ara em prendria una orxata al seu blog, Brisa fa cultura.
el
Amb l’Eulàlia Armengol Abril sempre ve de gust prendre una orxata, i dues i tres, perquè el temps compartit amb aquesta escriptora és de qualitat.
Ens va atrapar amb el seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, i ara ho torna a fer amb un nou treball, Ara em prendria una orxata, ambdós publicats per l’Editorial Trípode, que no ha deixat escapar una ploma viva, plena de tendresa, humor i ironia.
Seguint la línia impecable del seu primer recull, amb una narrativa rica i uns finals inesperats, hi suma experiència i experiències. La realitat sempre és una bona font d’inspiració i ella ho sap molt bé, ho domina i ho transforma en lletres.
Un bar a La Jonquera és un punt de trobada de dobles vides, quines? Les visites poden ser inquisidores i de llengua esmolada, ho sabem oi? Els instints naturals superen qualsevol repte que ens posin per davant, i és que la humanitat sempre ens pot sorprendre.
[…]
0 comentaris