Presentació d’Al dellà de l’enlloc a Barcelona

Carles Duarte, poeta, acompanyarà Mònica Miró a la presentació del seu recull de poemes, Al dellà de l’enlloc, en la primera presentació a la Institució Cultural del CIC. L’acte serà el divendres, 16 d’abril, a les 18.30 h.

Crònica de la presentació:

L’acte de presentació dels poemes de Mònica Miró ha tingut lloc el divendres, 16 d’abril, a la Institució Cultural del CIC. Pilar Blasco, editora de Trípode, dona la benvinguda als assistents i, tot seguit, cedeix la paraula a Carles Duarte, poeta i director general de la Institució.

Duarte considera que cal posar en relleu l’interès de l’obra literària de Miró, una escriptora i poeta amb una trajectòria prou consolidada i important a Catalunya que ara, amb Al dellà de l’enlloc, ens ofereix un volum de gran volada, «una lliçó d’humilitat i consciència crítica». Miró, com ja és habitual, dialoga amb els clàssics i, en aquesta ocasió, els seus versos parteixen de la reflexió i els pensaments que, tot i tenir un component molt sapiencial, no són freds, al contrari, busquen la proximitat amb el lector. «El llibre està impregnat de l’emoció que ens uneix a la vida», comenta el poeta. «Es tracta d’un anar i venir entre sentir i pensar. Planteja una reflexió entorn del som, que és fruit del que hem construït de generació en generació, de l’anhel heretat i transmès, de la creació de la bellesa i de la consciència crítica amb el món i amb nosaltres mateixos». És un llibre amb un treball formal molt consistent, hi ha uns ritmes que es mantenen i una manera exquisida de cisellar els versos, de percebre la sonoritat i l’estructura acústica. Els poemes respiren i això no és producte de la imaginació, sinó de tot el bagatge cultural de l’autora.

El tacte, la contemplació, la memòria i l’arrelament en els indrets són alguns dels temes cabdals del recull de poemes. També els records que perduren en nosaltres. Ser i allò que continuem sent. I, finalment, la paraula. Duarte destaca l’encert de Miró de tancar el llibre amb una exaltació del sentit de la paraula, «fonamental per tenir i transmetre coneixement».

A continuació, pren la paraula Mònica Miró. Agraeix a Carles Duarte la intervenció i que hagi entrat tan profundament en els versos. L’autora comenta que amb Al dellà de l’enlloc, escrit majoritàriament durant el darrer any, pretén dialogar amb la condició humana des de diferents perspectives. Són poemes en els quals el lector pot trobar recer i amor. «És un intent d’omplir buits des d’abans de ser», apunta, ja que considera que tot és un buit immens que els humans tenim l’obligació d’omplir, i aquesta voluntat es concreta en quatre parts: una primera que elogia la terra i entén el cos com a conreu, l’únic terreny propi que tenim per conrear; tot seguit, «El lloc on l’ull descansa» és un elogi a la bellesa —no estètica, sinó al bé suprem i a la forma humanista de veure-la— i a l’univers sensorial; els poemes de la tercera part cavalquen entre la nostàlgia i l’esperança, una mirada que bascula entre el passat i el present amb evocacions constants a la infantesa, i, finalment, tanca el recull amb poemes dedicats a la paraula, una lloança a la paraula viva entesa com a casa, tal com ha apuntat Duarte.