Presentació de Carta tancada a Barcelona

Rosina Ballester fa la primera presentació de Carta tancada el proper dimarts, 29 de setembre, a les 19 h a la Llibreria Byron. L’acompanyarà Mònica Miró, poeta.

Crònica:

El recull de poemes de Rosina Ballester ha generat molta expectació i la Llibreria Byron és plena a vessar. S’inicia la presentació amb la benvinguda de part de l’Editorial Trípode i tot seguit pren la paraula la poeta Mònica Miró, que ha quedat fascinada i trasbalsada a parts iguals amb la lectura de Carta tancada, un conjunt de versos ben segellats que conformen un univers molt particular i que té múltiples destinataris, especialment la mare de l’autora i les ànimes de la Mediterrània.
Segons Miró, aquests poemes són un elogi a la petitesa i el fragment, amb l’amor (i desamor) i la mort com a eixos vertebradors. Destaca, sobretot, per la singularitat i la raresa —en el bon sentit de la paraula— amb la qual està escrit. Es tracta d’una barreja sensorial que mescla pensaments caçats al vol, vivències, records d’infantesa —molt present en tot el conjunt—, relacions familiars… Un llibre que interpel·la el lector i que ofereix tantes lectures com ulls que el llegeixen. La manca de puntuació, una de les singularitats de l’obra, afavoreix múltiples lectures i permet que cadascú ompli l’experiència lectora amb les pròpies vivències. Per això la Mònica considera que, malgrat el títol, «no és un llibre acabat. No té principi ni fi».
En tots els poemes hi percebem un to elegíac, tendre i líric, i fins i tot hi ha lloc per a una poesia més narrativa, amb estructura d’història, cosa que obre el ventall de lectors. A més, Ballester recupera expressions illenques, s’apropia de la llengua i els llocs on ha viscut, en fa «endreça» (la desadora) i ho aboca en un poemari intens i farcit de símbols. És una poesia amb un punt d’obscuritat, fruit del pensament, amb la paraula com a part primigènia i el pas del temps com a veritat existencial.