Presentació de La caiguda a Barcelona

Lluïsa Julià i Francesco Ardolino presenten La caiguda, de Felip Palma, a la Llibreria Documenta de Barcelona. L’acte serà el dijous, 27 de gener, a les 7 del vespre.

• Cal confirmar assistència al correu de la llibreria: correu@documenta-bcn.com

Sobre l’acte: 

Comencem l’acte a la llibreria Documenta de Barcelona amb la benvinguda de l’editora de Trípode, Pilar Blasco, que es mostra contenta de la recuperació del llegat de Felip Palma.

Tot seguit, pren la paraula Francesco Ardolino, gran coneixedor del Modernisme i defensor de la redescoberta d’una xarxa d’escriptores que fins a dia d’avui havien estat poc estudiades. Ardolino elogia la feina, recerca i descobriments de Lluïsa Julià entorn de la figura de l’autora modernista i la publicació de La caiguda, La Porc i La bondat d’en Lino en un mateix volum.

Pel que fa a La caiguda, destaca que té tots els elements propis d’una nouvelle —un gènere amb una certa tradició a Catalunya— que permeten explicar els canvis que es produeixen en la narrativa arreu d’Europa a inicis del segle XX, moment en què el naturalisme va agafar una gran volada. La caiguda es distancia de la novel·la per la dimensió de l’acció i els personatges i es caracteritza, també, pel gir argumental final que capgira tota la trama, un tret poc habitual en el naturalisme i que singularitza les obres de Felip Palma, que, d’alguna manera, simbolitza aquest pas de la narrativa del naturalisme cap a un altre model narratiu d’escriptura immediata, amb canvis inesperats i més aviat reivindicatiu des d’un punt de vista femení. La Porc i La bondat d’en Lino, escrits en una etapa més madura de l’escriptora, són dos contes trencadors.

Lluïsa Julià, autora del prefaci, introdueix Felip Palma —pseudònim de Palmira Ventós— en el context de l’època. Palma es va donar a conèixer gràcies a les seves publicacions periòdiques en diverses revistes i diaris, ja que la seva voluntat era ser periodista i viure de l’escriptura. Destaca, especialment, la seva contribució a Joventut i a Feminal, revistes que li obren les portes al nucli cultural català.

Quant a La caiguda, La Porc i La bondat d’en Lino, Julià ressalta el lèxic, molt ric i divers i amb una clara influència del parlar de Torroella de Montgrí. Els contes, a diferència de la nouvelle, són més aspres i punyents. Incideix, també, en els diàlegs, molt bons, vius i directes, especialment a La caiguda, una novel·la que és un preludi de la seva etapa posterior com a dramaturga. Cada part té dues escenes i cada escena està muntada a través de diàlegs, en els quals utilitza molt hàbilment com a tècnica narrativa l’el·lipsi, és a dir, entre escena i escena passen coses que no s’expliquen però que com a lectors intuïm.

Palmira Ventós formava part d’una xarxa molt interessant, per això és important haver-la recuperat i situar-la en aquest entramat literari i cultural de principis de segle.