Presentació de Setanta-tres dies amb el pare a l’Ateneu Barcelonès

Isidre Grau presenta Setanta-tres dies amb el pare a l’Ateneu Barcelonès el 25 de gener a les 18.30 h. Ho farà acompanyat de l’escriptora Maria Barbal, autora del proleg.

Comentari sobre l’acte:

Isidre Grau ens comenta que la historia li ve a partir de l’estímul que li va provocar saber d’un confinament real d’un pare i un fill durant diversos mesos en un poble del Prepirineu durant la Guerra Civil, i com per tots dos va resultar ser un moment intens i recordat en les seves vides. Així, la veu de la novel·la és la d’un home adult que continua rememorant aquella temporada en què ell tenia onze anys. En aquell entorn, sols i rodejats de natura, es van anar trencant aquells «pous de silencis» que tan sovint entorpeixen les relacions familiars.

Maria Barbal fa referència a aquest confinament en temps molt difícils. I com el fill descobrirà que aquell pare aspre i dur resulta que pot ser tota una altra persona, i que té dins seu, com tothom, unes altres vides. «La novel·la ens mostra com cadascun de nosaltres tenim l’oportunitat de tenir diverses vides».

Grau i Barbal coincideixen a afirmar que tot i que se situa en aquest escenari bèl·lic no és una novel·la sobre la guerra, sinó una novel·la intimista, fins i tot iniciàtica, de creixement personal, de trencar aquells silencis que sovint es donen en les relacions familiars, i que sempre som a temps d’esmenar.

Ressalta Barbal que els confinaments forçats van ser abundants durant la guerra i, en canvi, no ha estat un tema gaire tractat en literatura, sobre què hi succeïa i els aspectes emocionals més enllà dels fets històrics i socials. Alaba la trajectòria de l’autor en el sentit que la seva solidesa ha estat clau per aconseguir una molt bona novel·la, profunda i amena alhora, escrita amb gran agilitat, amb unes imatges que flueixen, i que resulta molt gratificant per al lector.

En acabar, i per part de persones del públic que ja l’han llegit, es comenta que l’obra té unes imatges molt cinematogràfiques i que podria fàcilment donar peu a una pel·lícula. L’autor comenta que realment estaria encantat que fos així.