Presentació d’I si tot fos això a la Llibreria Altaïr
El dimarts, 14 de desembre, a les 18.30 h, els quatre autors d’I si tot fos això presenten el recull a la Llibreria Altaïr de Barcelona. Els acompanyarà el crític literari Sam Abrams.
Per a Sam Abrams, I si tot fos això destaca per tres raons fonamentals: la importància històrica, l’estètica i l’artística.
Pel que fa a la importància històrica, en primer lloc, Abrams destaca que el conte és un gènere que des del temps immemorials, ja a Egipte i Grècia, ens ha acompanyat, malgrat que fins als segles XVI i XVII no es popularitza i no serà fins al XIX que es començarà a reconèixer a artísticament. A partir del segle XX se li atorga la importància literària que es mereix i se l’allunya de la falsa creença que és el germà petit de la novel·la. Els quatre autors, com a entusiastes del conte, amb aquest recull tenen la voluntat de reivindicar el gènere.
Des d’un punt de vista estètic, el crític literari valora positivament la combinació entre modernitat i tradició que es percep al llarg del llibre. Aluja, Pascual, Guilera i Prim homenatgen magnífics contistes de la història —Kafka, Maupassant, Poe, Duras…—, els utilitzen com a pretext per desenvolupar les seves pròpies històries. Aposten, doncs, per la tradició perquè la coneixen i s’hi senten còmodes, escriuen des d’aquest llegat, però sense imitar ni calcar res, perquè personalitzen les trames. Per això el considera un recull heterogeni en què cada conte parteix d’un mateix enfocament: els autors rescaten la tradició i l’encarrilen cap a la literatura i l’experimentació actuals.
Per últim, quant a la importància artística, I si tot fos això és un mostrari perfecte del que és el conte: hi trobem des de microcontes fins a relats de més extensió, passant també per la prosa poètica o poemes en prosa. En alguns relats destaca l’argument i en d’altres la forma, dues possibilitats narratives vàlides i perfectament combinades. Les descripcions, molt ben fetes, apel·len als cinc sentits perquè el lector experimenti de primera mà tot el que està passant. «Són uns mestres del do i l’arquitectura conjunta», comenta Abrams, i Anna Pascual hi afegeix que es tracta d’un recull fet amb coherència heterogènia, ja que en tot moment hi ha unitat i sentit malgrat la diversitat i riquesa de temes, estils i tonalitats. És un llibre versàtil, tal com el gènere es defineix i requereix.
0 comentaris