Presentació Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams a Barcelona

Núria Mirabet farà la primera presentació del seu poemari, Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams, el dilluns, 12 d’abril, a les 19 h, a la Llibreria Documenta. El poeta Francesc Parcerisas intervindrà en l’acte.

Cal inscripció prèvia a correu@documenta-bcn.com.

Crònica de la presentació:

El dilluns 12 d’abril vam presentar Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams, de Núria Mirabet, a la Llibreria Documenta de Barcelona. L’acte va comptar amb una conversa entre Francesc Parcerisas i l’autora, seguida del recital d’alguns poemes a càrrec de Núria Mirabet i Mònica Van Campen, actriu. Per acabar, Sam Abrams va intervenir per fer una reflexió sobre el llibre.

Francesc Parcerisas va dialogar amb Núria Mirabet sobre el seu procés creatiu i els seus referents, dels conceptes i imatges que impregnen els poemes i de la seva visió del món i de l’escriptura. Parcerisas va destacar el gruix d’escriptura constant i dilatat que es percep en aquest poemari, que per a molts ha estat una sorpresa, i que “a banda de la tradició literària, també hi ha una tradició experiencial molt notable”. El poeta i escriptor parla, també, del trencadís, sobretot sintàctic, de molts dels versos que formen Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams. Un trencament, a vegades sobtat, però molt suggeridor que produeix al lector un impacte molt fort, queda captivat davant d’aquesta riquesa d’imatges que, per altra banda, es fusionen amb un món molt oníric i il·lògic. El somni hi té una presència extraordinària, recalquen tant l’un com l’altra.

L’escriptora també ha destacat que no vol dir veritats rotundes, vol suggerir, i ha parlat de la construcció del seu jo poètic, que es nodreix d’elements quotidians i que manté una tensió constant entre la visió tràgica del món i l’obertura de portes a l’esperança.

Després del recital poètic que ens van oferir Núria Mirabet i Mònica Van Campen, Sam Abrams va fer una intervenció sobre la textura i la profunditat conceptual dels poemes. Va apuntar que Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams “és un llibre d’extraordinària autenticitat”, que “és profundament humà encara que sigui implacable: versa sobre la condició humana en el món contemporani, un món insegur, fragmentat i inestable, al qual el llibre intenta donar una resposta i obre petites finestres d’esperança, encara que el món —literalment— ens caigui a sobre”. Segons Abrams, és un llibre que no dona solucions, sinó que acompanya un lector intel·ligent en el procés de reflexió. El poemari, segons ell, no està construït de manera lineal, sinó que està compost per imatges rompudes i fragmentàries que en constitueixen les capes i que es van encavalcant en un pensament viu.