Guido Sari va néixer i viu a l’Alguer, es va doctorar a Càller el 1975 i fins al 2010 va ser director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. Va fundar, amb el seu germà Aldo, l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988), per tal de contribuir a fomentar l’ús social de la llengua, i va ser entre els promotors de la secció local d’Òmnium Cultural (1993). Des del 1990 va començar a organitzar cursos de llengua i tallers i des del 2012 va idear el Teatre de Veus, pel qual va escriure quinze comèdies en el català de l’Alguer. Entre les seves obres de caràcter literari recordem els dos volums de Contes i rondalles (1995, 1998) i Fem teatre fem llengua (2006) i quatre reculls de poemes: Poemari mínim (2013); Els ocells màgics (2015); Preludis, simfonies i impromptus (2016); Converses i notes (2022). Entre els escrits d’àmbit històric destaquen articles i una monografia del 1988 sobre la fortalesa de l’Alguer i entre els de sociolingüística El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció (2012). El 2013 li va ser atorgat el Premi d’actuació cívica catalana Lluís Carulla.