Vull explicar l’horror sense perdre peu en la bondat i la bellesa
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) ha dedicat la seva vida a la formació artística i humanista: disseny gràfic (especialitzada en el disseny d’exlibris), psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. En el camp literari ha guanyat diversos premis i reconeixements, i ha publicat prop d’una cinquantena de llibres que abracen un ampli ventall de gèneres: assaig, narració, biografia, llibres de viatge, poesia, prosa poètica i memorialisme.
[…]
A cada capítol hi ha una primera narració de caire filosòfic o reflexiu i una segona part més literària, on s’exemplifica el que s’ha dit en la primera part. Hi ha una intencionalitat didàctica rere aquesta estructura?
No, no, simplement les reflexions reforcen la intensitat humana de les històries, així com les històries prenen més color i profunditat pel fet de venir precedides per les reflexions en les quals hi ha, en efecte, pensaments sobre el mal en genèric, però també hi ha reflexions sobre la presència del mal en les especulacions filosòfiques i en les teològiques, ja que el mal té a veure amb una deficiència, o absència, de consciència. No en va, diem que algú no té consciència quan parlem d’una persona a qui li manca humanitat.
Els relats que formen la segona part de cadascun dels capítols m’han fet pensar en les faules de la meva infantesa. Caldria que recuperéssim aquestes narracions, o estan ja una mica desfasades?
Com deia el poeta J.V. Foix, «m’exalta el nou i m’enamora el vell.» En literatura tot és vell i nou al mateix temps. Narrar ho hem fet en tots els temps, el que canvia és la manera de fer-ho, sobretot la manera personal de fer-ho. Les històries que s’expliquen a Cambres fosques il·lustren de manera literària allò que abans s’ha dit en els textos de caire assagístic. L’assaig és sempre una aventura personal del pensament. La literatura és una creació que pot donar-se en diferents formats.
I aquesta qüestió de les faules?
Faules? Em sembla molt bonica aquesta denominació que a mi em trasllada al temps de la meravella que, és clar, no exclou ni l’espant ni l’horror. També en podríem dir paràboles… Les emprava Jesús per explicar de manera molt gràfica temes d’alta volada metafísica per tal de ser comprès en la seva explicació. També en podríem dir històries en què la ficció reflecteix d’una manera concreta a través dels diversos sentits els efectes del mal en la vida humana.
Amb tot el que hem comentat està clar que Cambres fosques (reflexions sobre el mal), tal com indica el títol, gira al voltant de la nostra consciència i percepció del mal. Què t’ha dut a treballar aquesta temàtica?
Vaig tenir un professor de literatura catalana, en Ramon Cotrina, que en donar-li a llegir un dels meus primers treballs amb voluntat literària, em va dir que anava per bon camí, que tenia fusta d’escriptora… Ho feia per animar-me, és clar, però deia que em faltava malícia en l’àmbit personal, que tot ho veia bell i bo…
Deu ser una actitud davant la vida.
Jo prou que l’he vist sempre, la maldat i la lletjor espiritual fins a la nàusea, la repugnància, però no he traït mai la meva tendència psicològica interna, qui escriu soc jo, de manera que sempre obro fent una alquímia de transformació, de tot plegat, perquè vull poder explicar l’horror sense perdre peu en la bondat i la bellesa, que també hi és…
Interessant…
Les nou històries que integren Cambres fosques són basades en fets reals que he conegut de molt a prop, observant el dolor, la tristesa fonda, els estralls que causa el mal en fets quotidians basant-me en una idea apresa de casa: «qui fa un cove fa un cistell.» Vull dir que quan una persona es dona permís per fer mal a una altra hi ha el perill que no tingui aturador. Observar el mal m’ha dut a escriure aquestes històries en què hi ha mal físic i mal psicològic, que és igualment destructiu.
[…] Troba l’entrevista sencera a la web de lleguir.cat
Lleguir.cat, de SÍLVIA ROMERO
Cambres fosques (reflexions sobre el mal), de Teresa Costa-Gramunt
És una obra que combina reflexions filosòfiques sobre el mal amb relats que il·lustren aquestes idees. Els protagonistes d’aquests relats encarnen els instints més foscos i els dimonis interiors de les persones. La temàtica central gira al voltant de la consciència i la percepció del mal, seguint la línia de pensament d’Hannah Arendt. On el mal pot ser comès per persones ordinàries que accepten les normes del sistema sense reflexionar sobre les conseqüències morals dels seus actes. Cambres fosques (reflexions sobre el mal), de Teresa Costa-Gramunt, és una obra ben original.
Com fer callar la consciència? I si no se’n té, de consciència? Cal creure que tenim consciència, una altra cosa és percebre-la. En el mateix camí de reflexió d’Hannah Arendt, podem alertar de la progressiva pèrdua de la nostra sensibilitat per percebre el mal.
0 comentaris